El so de la tempesta amb un tro esfereïdor em va despertar de sobte. Mig incorporada al llit, amarada de suor i amb el cor bategant amb tanta força, vaig tenir la sensació que moriria allà mateix. A fora, la nit fosca interrompuda per llampecs a llevant i vent a ponent, assenyalava la fi del món. I, dins, a casa, la sensació de resguard s’havia esvaït. Ho havia de fer, no tenia altra opció. Així, amb una empenta irrefrenable, vaig comprar un bitllet d’avió per al cap de tres hores. I en un obrir i tancar d’ulls em trobava a la porta d’embarcament, angoixada i afligida, però decidida i amb la mirada fixada en l’avió que m’havia de dur a fer front, no només a aquella nit fatídica, sinó a tots els dies i a totes les nits silencioses que m'havien anat esquinçant el cor.
(Rosa Badia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada