PART 8

Són les tres de la matinada i l'avió s'enlaira cap a l'infinit en aquella mar de lapislàtzuli. Els ulls s'enterboleixen i començo a traspassar la línia de la 4a dimensió.

- Ja tardaves a reaccionar!

- I ara què vols de mi? Quan m'alliberaràs de la teva veu inquisidora?

- Em pensava que t'agradava que t'acompanyés en aquest viatge terrenal!

- Què t'ho fa pensar, potser t'he donat permís per interrompre els meus pensament a tothora? Coi de veu!

- Tranquil·la, no t'abraonis que estic aquí per a cuidar-te.

- ¿A mi? Ningú t'ha demanat que em cuidis. El millor que pots fer és desaparèixer d'una vegada per totes.

- Però de què et queixes, si t'he protegit des de que vas néixer!

- Calla, no em torturis més, n'estic fins els ...

De sobte un canvi de pressió em va retornar al meu seient amb un mareig i unes bàsques que no desitjaria al pitjor dels meus enemics.

Tinc el cap tan remogut que diria que ja tornava a parlar sola amb aquell desconegut que em persegueix des d'aquell dia banyat de sang, aquell dia que vaig copsar que la vida depèn d'un fil tan prim que l'aleteig d'una papallona el pot esquinçar per sempre.

(Violant de Bru)

PART 7

El so de la tempesta amb un tro esfereïdor em va despertar de sobte. Mig incorporada al llit, amarada de suor i amb el cor bategant amb tanta força, vaig tenir la sensació que moriria allà mateix. A fora, la nit fosca interrompuda per llampecs a llevant i vent a ponent, assenyalava la fi del món. I, dins, a casa, la sensació de resguard s’havia esvaït. Ho havia de fer, no tenia altra opció. Així, amb una empenta irrefrenable, vaig comprar un bitllet d’avió per al cap de tres hores. I en un obrir i tancar d’ulls em trobava a la porta d’embarcament, angoixada i afligida, però decidida i amb la mirada fixada en l’avió que m’havia de dur a fer front, no només a aquella nit fatídica, sinó a tots els dies i a totes les nits silencioses que m'havien anat esquinçant el cor.

(Rosa Badia)

PART 6

No em vaig presentar al seu casament tot i la seva insistència quasi diària amb aquell prec plorós i melindrós que reclamava la meva presència i aprovació d'aquell casament forçat. Malgrat aquella veueta que encara sento i que m'empenyia a agafar aquell vol cap a Zagreb, no vaig ser capaç d'enfrontar-m'hi. Em superava, no volia ser còmplice d'aquell disbarat. Però, ara després de deu anys em veia amb forces d'esmenar aquell horror que encara em persegueix cada nit. Aquells ulls de llop que no he pogut oblidar. Potser faré cas a la Mercè, agafaré el vol i em plantaré a casa seva. Potser encara viu a Zagreb, a la City Plaza, el punt de trobada de totes les cites, sí, allà on es creuen els tramvies al bell mig d'aquella gran avinguda. Si pogués silenciar aquestes veus atordidores que em parlen nit i dia, potser podria recuperar el meu seny, però, no, han decidit que m'explicarien la meva missió i els meus orígens, com si no en tingués prou amb tot el què he passat...

(Violant de Bru)

PART 5

Tenia l’esperança , que aquest viatge fos per tancar ferides , i tornar la llum al meu cor.

Feia anys que vaig perdre el contacte , només guardava en el fons d’un calaix una invitació per un casament i una adreça , el casament del meu germà , el meu petit i estimat angelet .

(Mercè Garcia Navarro)

PART 4

Doncs bé. No tornaria a la vida a la nostra mare. I el pare, afortunadament, havia mort amarat en alcohol. Pero encara podia tallar aquella corda. Estava disposada a enfrontar-me al passat, a la por, als seus ulls.

Vaig fer la maleta.

(Sílvia Rodríguez Mondéjar)

PART 3

Aquell vespre en què la vida del seu germà i la seva van quedar lligades per sempre més amb una corda invisible però podrida, una corda que, amb cada moviment, fregaria i encetaria qualsevol somni, qualsevol esperança, qualsevol intent de fugir de la realitat. El seu pare era un assassí. I ells no van fer res per aturar-lo.

(Sílvia Rodríguez Mondéjar)

PART 2

Però no seria fàcil. No seria fàcil perque hauria de retrocedir molt en la seva vida. I sobretot, perque hauria de tornar allà on tot va començar , al moment en que la seva vida va fer aquell gir inesperat i tot el que semblava normal va desaparèixer, la seva vida va esdevenir gris i la lluminositat va desaparèixer definitivament dels seus ulls. 

Hauria de tornar al vespre en que el seu pare estroncava la vida de la seva mare després de l'enèsima discusió sobre la pèrdua del treball i la situació precària de la família. Aquell vespre en que ella i el seu germà van quedar sols.

(Carles Masdeu)

PART 1

No recordo quan va ser la darrera vegada que vaig veure aquell mateix rostre amarat de tristor. Els seus ulls d'atzabeja eren cristalls esquerdats que convidaven a entrar enmig de l'oratge crepuscular.
No vaig ser capaç d'acostar-m'hi, ni tan sols oferir-li una mirada de consol, i ara només hi dono voltes maleint la meva inoperància prudent i ridícula.
Mira que n'arribo a ser de tanoca, miserable i distant, incapaç d'experimentar empatia cap als éssers vius.
Ja m'ho diu l'Emília, sembles feta d'una altra matèria anti natural. ¡No ets d'aquest món! I saps què et dic, que potser té raó.
I vet aquí que em vaig adonar que hi havia moltes preguntes que calia dotar-les de resposta malgrat m'hi anés la vida, però per assolir-les vaig necessitar emprendre un llarg viatge que tot just ara començava...
Si no fos per aquells ulls de llop qui sap on jauria el meu manyoc de cèl·lules corporals.

"Te busqué en todas partes,
en todas las religiones,
y al fin te encontré...
dentro de mi corazón."
(Rumi)

(Violant de Bru)

BASES DE LA PARTICIPACIÓ

BASES DE LA PARTICIPACIÓ

1. Es redactarà una història-novel·la entre tots els participants.

2. Es pot publicar un fragment que ocupi entre 1 a 50 línies.

3. La història ha de seguir el fil conductor del què es va publicant.

4. Es podrà publicar tants fragments les vegades que es vulgui però hi ha d'haver com a mínim un participant diferent cada vegada.

5. La llengua utilitzada podrà ser: CATALÀ, CASTELLÀ, ANGLÈS i FRANCÈS.

6. La temàtica està oberta a qualsevol gènere: romàntic, triller, ciència ficció, eròtic, misteri, filosòfic, poètic, etc

7. Indicar l'ordre numèric de cada fragment per evitar que es perdi el fil de la història (exemple: part 1, part 2..)

8. La història començarà el 16 de març a les 0:00 finalitzarà el 23 d'abril a les 12 de la nit.

9. Tots els lectors podran comentar els fragments donant opinions, propostes, animant, etc.

10. Un cop acabada, entre tots s'escollirà un títol.

EXPERIMENT LITERARI SANT JORDI 2018

Ara que s'acosta Sant Jordi us proposo un experiment literari al qual podreu participar activament ja sigui fent aportacions directes o a través de comentaris sobre les publicacions que es vagin rebent.
Esteu preparats/des per fer un viatge desconegut i innovador?
Estigueu atents que aquesta nit quan tot just toquin les 12 campanades començarà el nostre viatge. 
Prepareu la maleta que marxem!