No em vaig presentar al seu casament tot i la seva insistència quasi diària amb aquell prec plorós i melindrós que reclamava la meva presència i aprovació d'aquell casament forçat. Malgrat aquella veueta que encara sento i que m'empenyia a agafar aquell vol cap a Zagreb, no vaig ser capaç d'enfrontar-m'hi. Em superava, no volia ser còmplice d'aquell disbarat. Però, ara després de deu anys em veia amb forces d'esmenar aquell horror que encara em persegueix cada nit. Aquells ulls de llop que no he pogut oblidar. Potser faré cas a la Mercè, agafaré el vol i em plantaré a casa seva. Potser encara viu a Zagreb, a la City Plaza, el punt de trobada de totes les cites, sí, allà on es creuen els tramvies al bell mig d'aquella gran avinguda. Si pogués silenciar aquestes veus atordidores que em parlen nit i dia, potser podria recuperar el meu seny, però, no, han decidit que m'explicarien la meva missió i els meus orígens, com si no en tingués prou amb tot el què he passat...
(Violant de Bru)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada