Aquell vespre en què la vida del seu germà i la seva van quedar lligades per sempre més amb una corda invisible però podrida, una corda que, amb cada moviment, fregaria i encetaria qualsevol somni, qualsevol esperança, qualsevol intent de fugir de la realitat. El seu pare era un assassí. I ells no van fer res per aturar-lo.
(Sílvia Rodríguez Mondéjar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada