No recordo quan va ser la darrera vegada que vaig veure aquell mateix rostre amarat de tristor. Els seus ulls d'atzabeja eren cristalls esquerdats que convidaven a entrar enmig de l'oratge crepuscular.
No vaig ser capaç d'acostar-m'hi, ni tan sols oferir-li una mirada de consol, i ara només hi dono voltes maleint la meva inoperància prudent i ridícula.
Mira que n'arribo a ser de tanoca, miserable i distant, incapaç d'experimentar empatia cap als éssers vius.
Ja m'ho diu l'Emília, sembles feta d'una altra matèria anti natural. ¡No ets d'aquest món! I saps què et dic, que potser té raó.
I vet aquí que em vaig adonar que hi havia moltes preguntes que calia dotar-les de resposta malgrat m'hi anés la vida, però per assolir-les vaig necessitar emprendre un llarg viatge que tot just ara començava...
Si no fos per aquells ulls de llop qui sap on jauria el meu manyoc de cèl·lules corporals.
"Te busqué en todas partes,
en todas las religiones,
y al fin te encontré...
dentro de mi corazón."
(Rumi)
No vaig ser capaç d'acostar-m'hi, ni tan sols oferir-li una mirada de consol, i ara només hi dono voltes maleint la meva inoperància prudent i ridícula.
Mira que n'arribo a ser de tanoca, miserable i distant, incapaç d'experimentar empatia cap als éssers vius.
Ja m'ho diu l'Emília, sembles feta d'una altra matèria anti natural. ¡No ets d'aquest món! I saps què et dic, que potser té raó.
I vet aquí que em vaig adonar que hi havia moltes preguntes que calia dotar-les de resposta malgrat m'hi anés la vida, però per assolir-les vaig necessitar emprendre un llarg viatge que tot just ara començava...
Si no fos per aquells ulls de llop qui sap on jauria el meu manyoc de cèl·lules corporals.
"Te busqué en todas partes,
en todas las religiones,
y al fin te encontré...
dentro de mi corazón."
(Rumi)
(Violant de Bru)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada