En sortir de l'aeroport vaig repassar el sobre que contenia l'adreça del meu germà. El segell estava registrat el 3 de març de 1992, un mes abans del seu casament. L'olor de resclosit m'irritava les pupil·les, però era l'únic lligam amb el meu passat, la darrera oportunitat de tancar les ferides i refer la meva vida torturada. Volia recuperar el meu seny.
Vaig intentar agafar un taxi, no obstant, la tasca va resultar una cursa d'obstacles frenètica que va acabar en un no res, en una solitud i una impotència que regalimava per tots els meus porus. Sort en vaig tenir que finalment un noi molt eixerit i amb un anglès primitiu es va oferir a portar-me a la ciutat. Em va semblar entendre que era un servei d'Uber clandestí, però no tenia cap altra opció, havia d'arribar fins a Zagreb.
El trajecte va ser plàcid i acollidor, amb servei de piscolavis inlòs i conversa fluïda, tot i que de vegades inintel·ligible amb aquella mescla de croat i anglès farcit d'infinitius.
Em va deixar al mig de la gran plaça i en aquell moment vaig tenir una sensació estranya dins del meu estòmac, alguna cosa em deia que això no anava bé i la veu em va tornar a parlar...
(Violant de Bru)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada